El català s’enfonsa, però tu el pots salvar. Per què? Doncs perquè és el que volem la majoria dels catalanoparlants. Per tant, del que es tracta és de voler una altra cosa: canviar d’hàbits per reflotar-lo. La fórmula existeix, i és fàcil: se’n diu voluntat individual. Malgrat la suma de factors adversos (demografia, fortalesa, poder, prestigi, món digital, etcètera), aquesta llengua encara té eines per revertir la tendència negativa perquè encara conserva un potencial de parlants molt gran. Si aquest potencial s’excités de debò, es trencarien hàbits, inèrcies i ambients que estan portant el català a desaparèixer de la vida quotidiana de molta gent. Si amb una sola galleda es pot revertir un munt de situacions sense pràcticament fer res més que usar el català amb naturalitat, què es podria aconseguir amb milers i milers de galledes?
«Us heu preguntat mai si amb l’ús del català hi teniu algun prejudici o complex inconscient? I, si és així, us heu preguntat mai d’on surten i quines conseqüències tenen aquests prejudicis o complexos a escala col·lectiva? Més endavant intentarem donar-hi alguna resposta, però ja podem avançar que, si no volem veure el català en una reserva lingüística a les illes Medes, ens cal un replantejament urgent; i aquí ens hi hem de posar tots. Es tracta de fer del català un idioma útil i necessari, i això només ho poden aconseguir els seus parlants potencials, ja el tinguin com a primera llengua o com a segona.»
