Narratives que transformen: ficció i assaig LGTBI+
Propostes per al 28 de juny
A Més Llibres creiem que els llibres poden ser espais de reconeixement, reflexió i conversa.
Amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, proposem destacar aquestes obres perquè valoren discussions, vides i vivències amb molt a dir. Són llibres que aporten mirades diverses i profundes, que ens ajuden a entendre realitats sovint invisibilitzades.
Per això, compartim amb vosaltres una selecció de títols que donen veu a realitats LGTBI+ des de la ficció, el testimoni i l’assaig. Històries íntimes i col·lectives que travessen generacions i formats, pensades per a un públic adult que vol llegir amb consciència i cor. Històries com la teva o la meva.
«Quan tornis jo ja no hi seré». Aquestes són les últimes paraules de S. a Matteo, dites per telèfon un dia de tardor del 1998. La frase sembla un anunci sense cap transcendència, però en realitat és un adeu. S. estava acabant d’emportar-se les seves coses del pis de Matteo després que haguessin decidit separar-se. Aquell dia Matteo torna a casa, la casa on han viscut junts durant set anys, i descobreix que S. s’ha llevat la vida. Mentre demana auxili inútilment, és conscient de viure els moments més dolorosos de la seva vida.
PREMI FEMINA DES LYCÉENS, PREMI DE LES LLIBRERIES DE FRANÇA I CANDIDATA AL PREMI RENAUDOT
Al Caire dels anys vuitanta, un jove metge segueix un destí que li han traçat. Entre la quotidianitat familiar i la prestigiosa consulta heretada del seu pare, en Tarek no té gaire lloc per fer-se preguntes. Però conèixer una persona amb qui aparentment no té res en comú, serà una alenada d’aire fresc que farà que li tremoli el matrimoni, la carrera i les certeses, i no li deixarà cap altra opció que l’exili.
Tot comença amb un vídeo viral, al Senegal, en què es veu com una turba desenterra el cadàver d’un home i l’arrossega fora del cementiri. Esborronat per aquestes imatges, Ndéné Gueye, un jove professor de literatura decebut amb l’ensenyament i cansat de la hipocresia moral de la seva societat, s’hi obsessiona i comença a investigar: qui era aquell home?, per què n'havien exhumat el cos? A totes les seves preguntes, una sola resposta: era un góor-jigéen, un «home-dona». Dit d’una altra manera, un homosexual: pecat i delicte absolut en un país on la religió regeix els costums i les relacions socials.
Vaig conèixer en Reda una nit de Nadal. Jo tornava a casa després de sopar amb uns amics, cap a les quatre de la matinada. Se’m va acostar pel carrer i vaig acabar proposant-li que pugés al meu estudi. Em va explicar la història de la seva infantesa i la de l’arribada a França del seu pare, que havia fugit d’Algèria. Vam passar la resta de la nit junts, parlant, rient. Cap a les sis va treure un revòlver i va dir que em mataria. Em va insultar, va provar d’estrangular-me i em va violar. L’endemà van començar els tràmits mèdics i judicials.
«En realitat, la insurrecció contra els meus pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència i els seus costums es va produir en segon lloc. Perquè abans de rebel·lar-me contra el món de la meva infantesa, va ser el món de la meva infantesa el que es va rebel·lar contra mi. Molt aviat jo havia estat per a la meva família una font de vergonya, fins i tot de fàstic. No vaig tenir altre remei que fugir. Aquest llibre és un intent d’entendre.»
Aquesta obra d'Édouard Louis narra la vida del seu pare, des de la seva infància fins a la mort social, explorant la dificultat de comunicació entre pare i fill. També és una reflexió sobre la classe treballadora, les seves lluites i somnis trencats per la societat, i sobre com la política i els governs afecten la vida de les persones.
«Una pregunta es va imposar en el centre de la meva vida, va concentrar totes les meves reflexions i va ocupar tots els moments en què estava sol amb mi mateix: com podia revenjar-me del passat?, per quins mitjans? Ho provava tot.»
