Més Llibres utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.
Privacitat i Política de cookies

El gólem

Ja sap que el gólem torna a voltar per aquí? Fa poc que en vam estar parlant, se’n recorda, Pernath? Tot el barri jueu està esverat. El mateix Vrieslander l’ha vist, el gólem. I això ha començat, com sempre, amb un assassinat.


«El gólem és una novel·la fantàstica, un llibre extraordinàriament visual que combina graciosament la mitologia, l’eròtica, el turisme, el “color local” de Praga, els somnis premonitoris, els somnis de vides alienes o anteriors i fins i tot la realitat. El gólem, increïblement, és oníric i el contrari d’il·legible. No sé si és un llibre important, però sí que sé que és un llibre únic.»
Jorge Luis Borges

«L’atmosfera del vell gueto jueu de Praga hi està meravellosament reproduïda.»
Franz Kafka

«La cosa estranya més extraordinària amb què m’he topat des de fa una eternitat!»
H. P. Lovecraft

«Gustav Meyrink és un home que té alguna cosa a dir.»
Hermann Hesse
Autor/a: Gustav Meyrink
Núm. col·lecció: 8
Pàgines: 352
ISBN: 9788494692994
Format: 14 x 22 cm
Enquadernació: Rústica
Traductor: Ramon Monton

Enviament gratuït a tota la península.
Temps estimat de lliurament: dos dies laborables.

Consulta ací la política de compra

Gustav Meyrink

Gustav Meyrink (Viena, 1868) fill il·legítim de l'actriu Marie Meyer i del baró alemany Karl von Varnbüler, ministre de l'Estat de Württemberg, va estudiar a Munic i va fer el batxillerat a Praga, on el seu destí va quedar vinculat a la ciutat. Hi va viure durant vint anys, hi va fundar un banc que va tancar després que l'empresonessin per malversació (i potser per un afer de faldilles i per practicar l'espiritisme) i va passar a dedicar-se a la traducció i a l'escriptura. Tot i que la seva fama va créixer quan es va traslladar a Viena, els escenaris i els temes de les seves millors novel·les, des d'El Gólem (1915) i La nit de Walpurgis (1917) fins a L'àngel de la finestra d'Occident (1927), van quedar lligats a la capital txeca i al fantàstic i l'esoterisme. Va morir el 1932 a Baviera, després de rebutjar el cognom aristocràtic patern que sempre li havia estat negat.