Joan Santamaria (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) és autor de proses de viatge, peces de teatre, entrevistes imaginàries i força novel·les (entre publicades i inèdites). La seva carrera literària es va iniciar el 1915 amb l’aparició del primer volum de les Narracions extraordinàries, que va completar amb força èxit amb els de 1919 i 1921.

Entre 1904 i 1914 va viatjar pel món amb un parent de qui era secretari i conseller, i posteriorment va obrir bufet d’advocat a Terrassa i a Barcelona, on va ser nomenat jutge municipal el 1932. El 1938 va prendre possessió com a magistrat de l’Audiència, però el 1939 va ser inhabilitat i només va poder remuntar els seus problemes econòmics quan va entrar a treballar a la Caja de Jubilaciones y Subsidios dels treballadors del tèxtil als anys 40.