- Nou
- cloud_download Llegeix-ne un fragment
- image Descarrega la portada
Les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria –publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys– representen un veritable catàleg d’ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodoreda o les novel·les de Perucho.
Aquests relats poden arribar a ser terrorífics, però també grotescos, èpics, onírics o humorístics, un hibridisme que els atorga un caràcter tan fundacional com d’obra imprescindible de la nostra tradició literària.![]()
Amb el suport del Departament de Cultura
Joan Santamaria (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) és autor de proses de viatge, peces de teatre, entrevistes imaginàries i força novel·les (entre publicades i inèdites). La seva carrera literària es va iniciar el 1915 amb l’aparició del primer volum de les Narracions extraordinàries, que va completar amb força èxit amb els de 1919 i 1921.
Entre 1904 i 1914 va viatjar pel món amb un parent de qui era secretari i conseller, i posteriorment va obrir bufet d’advocat a Terrassa i a Barcelona, on va ser nomenat jutge municipal el 1932. El 1938 va prendre possessió com a magistrat de l’Audiència, però el 1939 va ser inhabilitat i només va poder remuntar els seus problemes econòmics quan va entrar a treballar a la Caja de Jubilaciones y Subsidios dels treballadors del tèxtil als anys 40.
Joan Santamaria (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) és autor de proses de viatge, peces de teatre, entrevistes imaginàries i força novel·les (entre publicades i inèdites). La seva carrera literària es va iniciar el 1915 amb l’aparició del primer volum de les Narracions extraordinàries, que va completar amb força èxit amb els de 1919 i 1921.
Entre 1904 i 1914 va viatjar pel món amb un parent de qui era secretari i conseller, i posteriorment va obrir bufet d’advocat a Terrassa i a Barcelona, on va ser nomenat jutge municipal el 1932. El 1938 va prendre possessió com a magistrat de l’Audiència, però el 1939 va ser inhabilitat i només va poder remuntar els seus problemes econòmics quan va entrar a treballar a la Caja de Jubilaciones y Subsidios dels treballadors del tèxtil als anys 40.