Més Llibres utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.
Privacitat i Política de cookies

La dona pèl-roja

Als afores d’una ciutat propera a Istanbul, un mestre constructor de pous i el seu nou aprenent són contractats per trobar aigua en una terra erma. I mentre lluiten contra la calor de l’estiu, excavant a mà metre a metre, desenvolupen un vincle paternofilial que cap dels dos ha experimentat mai i s’intercanvien històries que amplien la seva comprensió del món. Però a la ciutat que tenen a tocar, el noi hi trobarà una atracció irresistible. La dona pèl-roja, el membre més seductor d’una companyia de teatre ambulant, l’atrau amb bogeria i sembla que també el busqui. Els somnis eròtics del jove es compliran, però quan una distracció seva provoqui un accident fatal al mestre, fugirà per tornar a Istanbul. Només molts anys més tard descobrirà si va ser responsable de debò de la seva mort i qui era realment aquella pèl-roja tan captivadora.

«Aquesta excel·lent novel·la d’Orhan Pamuk, que fa la sensació de tenir un caràcter de faula i que fa pensar en l’obra de Paul Auster, escruta les relacions entre pares i fills amb una intensitat gairebé dolorosa i fa sentir el lector com si hagués emergit de les profunditats d’un pou cap a una llum sobtada i encegadora.» The Observer

«Una versió moderna i fascinant del mite d’Èdip que és una exploració profunda, honesta i commovedora de la capacitat humana d’ocultar la seva essència amb idees i comportaments civilitzats.» The Herald

«Un final que fa que tornis a començar el llibre immediatament parla per si mateix.» The Sunday Times
Autor/a: Orhan Pamuk
Núm. col·lecció: 10
Pàgines: 304
ISBN: 9788417353018
Format: 14x22 cm
Enquadernació: Rústica
Traductor: Anna Turró Armengol

Alertes

Vull rebre informació sobre:

Orhan Pamuk

Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) va començar a publicar novel·les als vint-i-dos anys. Va publicar la primera el 1982, però no va ser fins tres anys més tard, amb El castell blanc, que la seva obra va començar a tenir repercussió internacional. La consagració definitiva li va arribar amb Em dic Vermell (1990), La vida nova (1994) i Istanbul, ciutat i records (2003), una obra única que barreja memòries de joventut amb un retrat seductor d'una de les ciutats més fascinants del món. L’octubre del 2006 va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura, un guardó que s'afegia a reconeixements com ara el Premi IMPAC de Dublín, el Médicis francès a la millor obra estrangera o el Premi de la Pau dels llibreters alemanys.