Qui va matar el meu pare

En una comunicació als seus editors estrangers, l’autor explica que l’objectiu d’aquesta obra valenta i remarcable és escriure «la història dels esdeveniments que van configurar la vida del meu pare i dels que la hi van desfer, des del naixement fins a la seva mort social. Es tracta d’un intent d’entendre’l a ell i al món del seu voltant, la història de la incapacitat d’un pare i un fill de parlar entre ells. I també la d’un home de la classe treballadora més baixa, amb les seves esperances, alegries, passions i somnis esclafats per la societat; aquella mena de persona de la qual la literatura no sol parlar. I és també, per sobre de tot, una història col·lectiva, una reflexió sobre la manera com la política i els governs impacten en els nostres cossos».

«T'esclata a la cara per la seva brevetat, la seva potència i la seva càrrega revolucionària. (M’ha recordat la intensitat de la pel·lícula La Haine, de Mathieu Kassovitz; estrenada quan l’autor tenia només tres anys, per cert): “El que dic no respon a les exigències de la literatura, sinó a les de la necessitat i la urgència, a l’exigència del foc”, escriu Louis.»
Jordi Benavente, Martorell negre

«Louis es capbussa en la seva infantesa, en una vida de suburbi, lluny de la capital, al cor d'una família treballadora. Com la 'Carta al pare' de Kafka, l'autor passa comptes amb l'home que el va dur al món. Però sobretot ens mostra les conseqüències de les polítiques liberals que estan desfent l'estat del benestar»
Andreu Gomila, Time Out

«Qui va matar el meu pare, d’Édouard Louis (amb traducció de Rubén Luzón), i Salvar vides a la Mediterrània. Un pamflet íntim contra el racisme, de Sandro Veronesi (amb traducció d’Enric Salom). El primer parla de la pobresa i carrega contra els governs. El segon, de la immigració, i carrega contra els governs. No arriben a vuitanta pàgines en un format molt lleuger. En canvi, el pes intel·lectual i reflexiu és alt»
Lluís Llort, El Punt Avui


RECULL DE PREMSA:
EL PUNT AVUI.
MARTORELL NEGRE.
TIME OUT.
EL PAÍS.
LA VANGUARDIA.
DIARI DE GIRONA.