Lluites i metamorfosis d'una dona

L’autor d’Adéu a l’Eddy Bellegueule, Història de la violència i Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) torna amb un llibre valent, honest i bonic en què explica la història de la metamorfosi social de la seva mare, la Monique, una dona d’origen humil, marginada durant molt de temps per la violència masculina. Fins que un dia, als quaranta-cinc anys, es revolta i emprèn el camí cap a l’alliberament.

Lluites i metamorfosis d’una dona és doncs un homenatge de l’autor a la mare, però sense ometre les febleses i les coses difícils d’explicar.

Molt compromès políticament amb l’esquerra i a favor dels drets de la classe obrera i dels col·lectius més desfavorits, Édouard Louis (Hallencourt, 1992) s’exposa sobre el paper sense pudor però també sense dramatisme, amb una transparència que a vegades fa patir però que precisament per això commou.



«Com tota gran obra, és universal, ens porta a una reflexió que no podem eludir.»
Ramona Pérez, Amb èmfasi

«Ja sigui a través de la literatura o des de l'escenari, Édouard Louis no deixa de passar comptes amb la seva vida.»
Jordi Nopca, Ara Llegim

«Lluites i metamorfosis d’una dona és una mena d’homenatge a la mare, una carta oberta que, com va fer amb Qui va matar el meu pare, és també una exploració, un quadre social sobre la desigualtat, sobre la violència social, estructural, però també la més íntima, la que durant anys van patir, i encara pateixen, les dones.»
Inés Macpherson, Encuentos y desencuentos

«L’autor ens parla de la literatura com a instrument per obrir-se en canal, per afrontar la vergonya d’haver-se rebutjat com a infant, d’haver desconfiat de la mare, d’haver-la rebutjat, jutjat, fugit.  De la vergonya de saber-se víctima i botxí.»
Anna Tomàs, El Matí Digital  

«El distanciament amb la mare descrit com una separació de les vergonyes respectives.»
Eva Piquer, Ara Llegim

«Es tracta d’un petit text —no arriba a les cent pàgines— que homenatja la vida de la seva mare, i, alhora, es converteix en un escrit autobiogràfic amb tocs de manifest polític.»
Maria Ivanova, Sonograma

«Louis [a Qui va matar el meu pare] es capbussa en la seva infantesa, en una vida de suburbi, lluny de la capital, al cor d'una família treballadora. Com la Carta al pare de Kafka, l'autor passa comptes amb l'home que el va dur al món. Però sobretot ens mostra les conseqüències de les polítiques liberals que estan desfent l'estat del benestar»
Andreu Gomila, Time Out

«[A Qui va matar el meu pare] parla de la pobresa i carrega contra els governs. No arriba a vuitanta pàgines. En canvi, el pes intel·lectual i reflexiu és alt»
Lluís Llort, El Punt Avui

«Lluites i metamorfosis d'una dona és, a més d'un brutal retrat d'una doble opressió (la de l'estructura social i la familiar), el cant d'amor, sense cursileries, d'un fill a la seva mare.»
Xavi Ayén, La Vanguardia

«T'esclata a la cara per la seva brevetat, la seva potència i la seva càrrega revolucionària. [Qui va matar el meu pare] m’ha recordat la intensitat de la pel·lícula La Haine. “El que dic no respon a les exigències de la literatura, sinó a les de la necessitat i la urgència, a l’exigència del foc”, escriu Louis.»
Jordi Benavente, Martorell negre


RECULL DE PREMSA: 
LA VANGUARDIA.
SONOGRAMA.
AMB ÈMFASI.
FET A MIDA XARXA TV.
EL MATÍ DIGITAL.
ARA CULTURA.
ENCUENTOS Y DESENCUENTOS.
ARA LLEGIM.
VILAWEB.
LLEGIR.CAT.





.