Canviar: mètode

«Una pregunta es va imposar en el centre de la meva vida, va concentrar totes les meves reflexions i va ocupar tots els moments en què estava sol amb mi mateix: com podia revenjar-me del passat, per quins mitjans? Ho provava tot.»

Després de Qui va matar el meu pare i Lluites i metamorfosis d’una dona, Louis continua pouant en la bassa dels records les vivències, les persones i els sentiments que l’han anat modelant des d’Eddy Bellegueule fins a Édouard Louis; cada tomb en el camí, cada descoberta, un detonant més o menys violent que genera un canvi nou, més o menys petit.

I al centre de tot, com a motor d’aquest procés dolorós i beneficiós, i per tant també com a part del mètode, l’escriptura alliberadora.


*

«Un llibre —una odissea— fascinant, commovedor.»
Marçal Borotau, Sonograma

«Aquest llibre regira molt. Aquell xoc quan la teva cultura "supera" la dels pares, només per això ja l'heu de llegir. Édouard Louis és com una coctelera mental.»
Tina Vallès, escriptora

«Ja sigui a través de la literatura o des de l'escenari, Édouard Louis no deixa de passar comptes amb la seva vida.»
Jordi Nopca, Ara Llegim

«[Louis] no té manies a despullar-se i explicar com el seu enlluernament pels diners, el prestigi i l’estatus, el seu anhel per fugir dels seus orígens, el va dur a utilitzar, manipular i trair la gent que l’ajudava a escalar. Afortunadament, aquesta recerca malaltissa d’una revenja contra el passat, en algun moment es va transformar en consciència política: “No havia de convèncer aquella gent, sinó combatre-la”.»
Xavi Pardo, periodista i crític de teatre

«No hi trobarem instruccions per a reinventar-se sinó els records d’una infantesa marcada per l’homofòbia i la precarietat, i una conseqüent joventut que busca allunyar-se de tot això.»
Mateu Sagarra, Núvol

«Mostrant els clarobscurs de les persones amb les que tracta, així com els seus propis (...), Édouard Louis signa una novel·la escruixidora que parla de privilegis i marginalitat, escrita amb la fúria de qui no té res a perdre.»
Toni Velasco, La Central

«Sap greu que aquest llibre passi desapercebut. Édouard Louis hi fa un exercici molt honest, passant comptes amb el seu passat sense amagar-ne els errors. La història, molt ben escrita, d’algú que ha patit i que viu una metamorfosi constant.»
Xènia Santigosa, Planta Baixa (TV3)

«Un home trencat per l’assetjament i l’aïllament patit quan era nen pel fet de ser homosexual és el punt central [de Qui va matar el meu pare] (...), que té molt a veure amb el seu darrer llibre Canviar: mètode.»
Bernat Reher, Mentrimentres

«O l'estimes o l'odies. O l'estimes per ser qui és, per haver-se convertit en qui és. O l'odies pel seu egocentrisme, el seu egoisme. Dues coses amb les quals, aquí, passa comptes.»
Andreu Gomila, Time Out

*


RECULL DE PREMSA: 
EL ESPAÑOL.
SONOGRAMA. 
NÚVOL.
AMB ÈMFASI.
FET A MIDA.
LA CENTRAL.
LA VANGUARDIA.
MENTRIMENTRES.
EL TEMPS DE LES ARTS.
LA VANGUARDIA (2).
ARA LLEGIM.
NÚVOL (2).
NÚVOL (3).
TIME OUT. 
FANFAN.