Què vindria després de perdre-ho tot?

La Linda tenia una vida ordenada, un matrimoni estable, una feina reconeguda com a comissària d’art. Però tot s’ensorra quan perd allò més preuat: la seva filla adolescent mor en un accident de trànsit. Incapaç de conviure amb el record, fuig de Leipzig i s’instal·la en un mas perdut a l’est d’Alemanya. Allà, envoltada de silenci, gallines i un jardí que exigeix més del que pot donar, comença, sense saber-ho, la seva tercera vida.

Amb una prosa neta i precisa, Daniela Krien torna a captivar-nos amb La meva tercera vida, una novel·la que dissecciona el dol amb una lucidesa ferotge, però també amb una esperança sorda i persistent.

És una història de pèrdues i separacions —la d’una filla, d’un amor, d’un cos malalt—, però també de trobades: amb un mateix, amb la natura, amb la possibilitat de seguir endavant quan ja semblava impossible.

«Com cada matí, em desperto sense saber qui soc, què hi faig aquí, què he perdut. I les respostes arriben com cops de puny a l’estómac. Però em llevo. Preparo cafè. I torno a començar.»

La meva tercera vida parla de la vida després del dol. De com el dolor no desapareix, però es transforma. De com els animals, les plantes i els petits gestos poden ser l’inici d’una reconstrucció. De com l’amor de parella, de mare o d’amiga pot deixar de ser una ferida per tornar a ser un vincle.

Després d'Amor en cas d’emergència, La vall del Mulde i L'incendi, Daniela Krien torna a Més Llibres amb una novel·la profunda, madura i emocionant. Una lectura que no busca commoure per força, sinó que s’instal·la lentament, com fan els llibres que deixen petjada.

Longlist del Deutscher Buchpreis 2024
4,21 a Goodreads