La Selva: quan resistir és l’única manera d’imaginar un futur

Què passa quan la ciutat deixa de ser habitable? Quan la calor, la precarietat, la crisi de l’habitatge i les desigualtats deixen de ser problemes puntuals i passen a determinar la vida quotidiana? És aquest futur —potser no tan llunyà com voldríem pensar— el que planteja Carolina Montoto a La Selva, la seva nova novel·la, publicada per Més Llibres aquest setembre.

La protagonista, la Georgia, sobreviu en una ciutat cada vegada més irrespirable, on trobar una feina estable o un lloc on viure es converteix en una lluita constant. Expulsada cap als marges de la ciutat, arriba al Sector Nord, un territori oblidat on descobrirà un hort clandestí que li permetrà recuperar el contacte amb la terra i obrir-se a altres maneres d’entendre la vida.

Però La Selva no és només una novel·la sobre un futur en crisi. És també una història sobre resistència, comunitat i cures. Sobre persones que, davant d’un sistema que no les protegeix, decideixen organitzar-se i buscar altres formes de relacionar-se, de viure i de plantar cara. La terra, les llavors, els vincles i fins i tot els espais de trobada es converteixen en petites formes de resistència.

Amb una mirada crítica sobre el model de ciutat i les desigualtats socials, Montoto construeix una distopia que incomoda precisament perquè no resulta tan llunyana. La crisi climàtica, la dificultat d’accedir a un habitatge, la precarització de les vides o l’augment de les formes de control formen part d’un present que la novel·la porta una mica més enllà.

I, tanmateix, la resistència també pot ser una forma d’esperança. La Selva reivindica la capacitat d’organitzar-se, de cuidar-se i de crear comunitat quan les estructures institucionals fallen. I defensa una idea tan senzilla com radical: que imaginar altres futurs també és una manera de lluitar per ells.

«No tinc la intenció de contemplar la fi del món asseguda al sofà.»

Amb La Selva, Carolina Montoto —escriptora i correctora editorial, autora també de Lena al descobert i Barcelona. Marsella. Maó— publica la seva quarta novel·la i s’endinsa en una ficció especulativa que mira de cara alguns dels grans conflictes del nostre temps.

Una novel·la sobre la necessitat de resistir, de fer xarxa i de continuar perseguint utopies fins i tot quan tot sembla indicar-nos que ja és massa tard.