Barcelona. Marsella. Maó

L’Aurora és una dona de mitjana edat atrapada entre la grisor de la quotidianitat i una crisi vital que comença a cronificar-se. S’avorreix amb en Manu, el seu marit, i als grans magatzems on treballa està amargada d'ençà que la van traslladar de la llibreria a la caixa del supermercat.

L’única cosa que li fa il·lusió és escriure, i aquesta és la seva via de fugida d'una realitat que la frustra. De tant en tant també es refugia en els records, i en la reconstrucció d'una història familiar molt lligada a la història del país. Últimament pensa molt en l’Helio, aquell nen francès de Menorca, fill de la cosina de la mare. Què se’n deu haver fet?

Amb una prosa àgil i directa, Carolina Montoto ens passeja pel ric món interior de l’Aurora, un personatge molt real que ens recorda l’Evelyn Couch de Tomàquets verds fregits.

*

«Li agafo el membre amb nerviosisme i tanta urgència que premo massa. El meu cos ja s’ha despertat, i com si hagués estat al foc durant molt de temps, comença a bullir. Ara tot són presses. Tot a punt. Aquest sí que en sap, em meravello. I començo a tenir fe en aquest experiment d’una dona que durant quatre dècades només ha fet l’amor amb un peix bullit.»

*

«Montoto presenta una veu i estil propis.»
Carol Porta, llibretera de l'Obaga

«És possible, doncs, dir res de nou al respecte? (....) Podria semblar impossible, però Barcelona. Marsella. Maó sembla demostrar que no. Perquè si hi ha una cosa que els Tolstois, els Zolas, els Flauberts de la història ignoraven era la possibilitat no tràgica de les seves heroïnes. Entendre l’obsessió més enllà de la tragèdia i del suïcidi, i entendre-la com a punt de vista privilegiat des d’on qüestionar tot l’establert.»
Martí Costa, Núvol

«M’ha fascinat, captivat, corprès (...), una novel·la que a vegades t’entendreix i d’altres et mossega, una novel·la tan emotiva com absolutament ben teixida.»
Eduard Riudavets, El Iris

«Barcelona. Marsella. Maó parla de la invisibilització de les dones, de la idealització de l'amor, de la feina productiva indigna, de la feina de cures i de l'activisme.»
Rosa de Diego RNE R4






RECULL DE PREMSA: 
NÚVOL.
EL IRIS. 
LA XARXA (42:30).
RNE R4 (LLIBRES, PÍXELS I VALORS).
MÉS 324 (TV3).
SONOGRAMA.