Una mínima infelicitat

L’Annetta té un problema de creixement i és més menuda que les altres noies de la seva edat. La protagonista explica en primera persona la seva vida a l'ombra de la mare, una dona elegant, intel·ligent i sobreprotectora que en el fons s’avergonyeix del físic de la filla. El pare, un ric comerciant de teixits, contracta una majordoma perquè s’ocupi de la casa i de la filla. La nouvinguda és una dona autoritària que fins i tot controla les lectures de l’Annetta. La mort sobtada del pare suposarà per a la protagonista el salt brusc a l’edat adulta. La noia, sola amb la mare i amb la majordoma, viurà cada cop més alienada del seu propi cos, en un esforç constant d’empetitiment.

Una mínima infelicitat és també un text esplèndidament mínim, fet de silencis, amb capítols curts que són com alenades breus d’ànsia de vida, natures mortes de gran bellesa.

*

«Impossible dir tant, i d’aquesta manera, en tan poc espai. Natalia Ginzburg n’estaria orgullosa.»
Inés Martín Rodrigo

«Habitar la infelicitat no és fàcil, narrar-la encara ho és menys.»
Paula Jarrín, llibretera de l’Al·lots

«És d'aquestes novel·les en què la història no seria la mateixa, i perdria bona part de la vivesa i l'impacte, sense l'estil peculiar de la prosa, d’una precisió eixuta, minimalista, descarnada.»
Alba Dedeu, la traductora al català

«Capítols curts, marcats com si anessin a ritme de metrònom on els silencis pesen tant com les vides que hi habiten i el temps passa de manera pesant. Novel·la sòbria i colpidora. Fràgil i elegant.»
Irene Tortós-Sala, llibretera de L’Altell

«Un llibre hipnòtic.»
Sergi Purcet, Els Book Hunters

«Caurà de les mans o apassionarà, no hi haurà terme mig. Perquè aquesta novel·la és d'una tristor perfecta. El·líptica, breu, crua, esclatant de pena i també de vida.»
Jordi Benavente

«Un debut lluminós que no es pot deixar escapar.»
 Mirella Armiero, Corriere della Sera

«Una descoberta. Sensibilitat i duresa en un fràgil equilibri.»
Marta Vives

«Aquesta és la història d'una mare i una filla que no es troben. Una mare infeliç amb una filla infeliç que no es resigna. Un text eixut que ens porta la veu de la filla en primera persona i que sovint et fa alçar els ulls per exclamar: com és possible! Un text que arriba a l'ànima.»
Anna Nicolau, llibretera de l'Abacus

«Verde ha dominado y pulido el lenguaje y sus combinaciones hasta quedarse en la raspa, en la esencia de una narración vibrante.»
Berna González Harbour, El País (Babelia)

«Poètica, bella i amb un punt de tristesa, permet que ens preguntem per la forma que prenen les relacions, com podem arribar a heretar els silencis, com la mirada dels altres ens pot marcar.»
Inés Macpherson, La Vanguardia (Cultura/s)

«Grata sorpresa aquest llibre tan breu, tan concís, però amb un fons tan i tan gran.»
Sergi Purcet, Llibres, i punt

«Breu i prodigiós.»
Damià Gallardo, llibreter de la Laie

«Historia de pérdidas, las tangibles y las de las expectativas no satisfechas, las materiales y las adheridas a la piel como estigmas, las de la vejez y las de la razón.»
Gema Monlleó, Détour

«Trobem ressons de la delicadesa de Natalia Ginzburg, l’admiració i ràbia cap a la mare d’Alda Merini, la renúncia de Fleur Jaeggy i el desassossec insondable d’Antonia Pozzi, i això són paraules importants.» 
Luis de Dios, La Central

«Capítols molt breus de to poètic que insinuen molt més del que mostren.»
Lluís Llort, El Punt Avui

«Capítols curts, com esquitxos. (...) Una història tan colpidora com dolça i delicada.»
Montse Camps, Catalunya Ràdio

RECULL DE PREMSA: 
LAIE.
AL·LOTS.
L'ALTELL.
ADSERÀ.
ABACUS.
EL TELER.
LA CENTRAL.
PÁGINA DOS.
CAL LLIBRETER.
MENORCA INFO.
ELS BOOK HUNTERS.
LLIBRES I PUNT.
ABC CULTURAL.
CULTURA/S LA VANGUARDIA.
EL PAÍS (BABELIA).
LLIBRES, I PUNT.
ELS BOOK HUNTERS (2).
DÉTOUR.
EL PERIÓDICO.
EL OJO CRÍTICO.
EL PUNT AVUI.
NÚVOL.
CATORZE. 
CATALUNYA RÀDIO. 
FANFAN.