De pedra i os

«Quan noto la vibració entre les cames ja és massa tard: el glaç s’ha començat a esquerdar a unes passes d’on soc jo. L’iglú és a l’altra banda del trenc, igual que el trineu i els gossos. Podria cridar, però no serviria de res.»

Una novel·la iniciàtica, impregnada d’ecologia, d’espiritualitat i de poesia, que ens transporta a l’univers inuit, tan remot com fascinant.

Premi de Novel·la Fnac 2019 i Premi Libr’à nous 2020

Una nit clara i estelada, en els confins blancs de l’Àrtic, el trencament d’una banquisa separa una noia inuit de l’iglú on dorm la seva família. Abocada a la penombra i al fred polar, la Uqsuralik no té cap més remei per sobreviure que avançar per trobar un refugi. Del mar a la muntanya, dels fiords a la tundra, dels icebergs als penya-segats, la protagonista emprèn el camí d’una recerca solitària que, més enllà de la immensitat glaçada, li revelarà qui és i quin és el seu lloc en la natura. «Pels inuits, el cos de la dona és la unió perfecta entre el món dels vius i el món dels morts. Hi he trobat tots els mitjans per parlar del naixement i de la mort sense fer-ne ostentació», diu Bérengère Cournut. 

«Bérengère Cournut ha aconseguit fer-me veure el món a través dels ulls de l’Uqsuralik, m’ha fet patir pel seu destí, i m’ha unit al seu final.»
Anna "Mixa", Paraula de Mixa 

«Potent i poètica: Bérengère Cournut porta els lectors a un altre món, on els cants, les veus llunyanes i els estremiments de la natura afaiçonen la humanitat.»
Christine Siméone, France Inter

«És extraordinària, perquè va molt més enllà de la novel·la d’aventures, et presenta tot un món. El món dels inuits.»
Arnau Cònsul de Cal Llibreter

«Amb aquest relat hipnòtic, bressolat per uns sublims cants tradicionals inuits, Bérengère Cournut s’imposa com una de les grans plomes de la nature writing a la francesa.»
Léonard Desbrières, Magazine LIRE

«Una novel·la d’aventures singular i magnètica, fora del temps i de les modes.»
Alexandre Fillon, Les Échos

«Aquesta seria una de les claus del llibre: sortir molt enfora, fins al límit de la banquisa, per entrar molt endins, fins a la naturalesa més íntima. I gairebé en silenci, com sota la neu.»
Marina Espasa, Ara

RECULL DE PREMSA: 
ARA.
EL TEMPS.
NÚVOL.
EL TRAPEZI.
LA REPÚBLICA.
PARAULA DE MIXA.
RÀDIO DESVERN.
MARTORELL NEGRE.
FRANCE CULTURE.