L'amant fantasma

«La decisió la vas prendre un dia que tenies oberta la porta corredissa del balcó i un ocell estrany ploriquejava de lluny. El so que feia et va fer venir ganes d’arrencar-li els ulls, i també els teus. Aquell va ser el dia que has estat més lluny de Déu a la vida. Mai hi havies cregut, però aquell dia vas poder sentir tota la fredor de l’oceà.» 

Torna Lisa Taddeo (traduïda per Núria Busquet), lírica, fosca i obsessiva. Ara, amb nou relats rodons, directes a la gola.  

*

Darrere unes pantalles anònimes, un exèrcit de noies eficients i atractives gestionen l’aplicació «Amant Fantasma», una mena de consultori sentimental que no tan sols proporciona consells a les clientes. En una recaptació de fons polítics que se celebra en una mansió de Los Angeles, tres dones competeixen per l’atenció del seu esmunyedís convidat d’honor. A la sala d’espera d’un hospital, dues amigues inseparables xoquen de front amb la vida real, però la màgia dels seus dies de glòria es revifa en el moment més inesperat.

En aquests nou relats punyents de lectura addictiva, l’autora de Tres dones i Animal hi expressa magistralment, amb una escriptura quirúrgica i despietada, la febre de l’obsessió, la ceguesa de l’amor i el dolor de les ferides causades per uns homes que només han sabut fer mal.

*

«Nou contes, nou. No pas com els de Salinger. Lisa Taddeo escriu com Lisa Taddeo: prosa dura, esquinçada, d'una poètica bruta i un pèl sòrdida. Obsessiva. I la Núria Busquet ens l'ha abocada al català amb la transparència i la naturalitat que calien.» 
Jordi Martín Lloret, l'editor

«No són històries amables, però d'això Taddeo n'és una experta… Malgrat tot, sí que hi ha una presa de consciència d'aquests personatges, que sense caure en el moralisme fàcil, escampa una mica de llum i esperança.» 
Lídia Penelo, Públic

«Amb L’amant fantasma, no abandona la seva prosa característica, la que transmet grans idees reduïdes a aforismes que es llegeixen com minimanifestos feministes tenyits de ràbia i violència.»
Anna Carreras, Núvol

«Una escriptura despietada sobre la ceguesa de l'amor i el dolor de les ferides que pot arribar a causar. Històries franques que no defugen la sordidesa escrites sense concessions.»
TV3 (324)

«Nou relats terribles, addictius, punyents, escrits amb tinta de sang vermella, amb un ganivet esmolat fins al pànic, actuals per la forma i el moment on tenen lloc però absolutament intemporals»
Nati Comas, Sonograma

*

RECULL DE PREMSA: 
PÚBLIC.
NÚVOL.
ARA LLEGIM.
TV3 (324).
SONOGRAMA.